Avui, 29 d’Abril, s’ha fet públic el programa de la Nit dels Museus 2026 i, un any més, des del Carmel rebem una notícia que no podem entendre ni compartir: el MUHBA Turó de la Rovira (búnquers) no obrirà les seves portes.

Ho diem amb tota claredat: hi ha decepció profunda al barri. No estem parlant d’una demanda nova ni improvisada. És una petició reiterada dels veïns i veïnes, traslladada en espais participatius i també a representants institucionals com el llavors regidor del districte, Lluís Rabell (PSC), que coneix perfectament el potencial cultural i simbòlic d’aquest espai.

I mentre això passa, el relat institucional parla de “descentralitzar la cultura” i “fer ciutat de museus”. Però la realitat és una altra.

MUHBA que sí participen habitualment en la Nit dels Museus: El Born Centre de Cultura i Memòria, Plaça del Rei (Conjunt Monumental), El Call, Domus Sant Honorat, Domus Aviny, Via Sepulcral Romana, Temple d’August, Santa Caterina (espais arqueològics), Oliva Artés, Fabra i Coats, Cases Barates del Bon Pastor, Casa de l’Aigua, Porta de Mar

I, en canvi, el Turó de la Rovira, un dels espais amb més capacitat de lectura històrica, memòria i ciutat contemporània, torna a quedar fora.

La pregunta és inevitable:

què diferencia els veïns del Carmel de la resta de la ciutat?

Perquè mentre uns espais es projecten com a museus vius oberts a la nit, d’altres continuen condemnats a una lògica de control i restricció que, de fet, acaba perpetuant allò que diu combatre: el turisme desordenat, el botellot i la degradació de l’espai.

No és només una decisió cultural. És una decisió política sobre quin tipus de ciutat es vol construir.

I avui, un cop més, el Carmel en queda fora.